Biblioteca pública a Horta, Can Mariner (P)

finalistes

arquitecte:

Josep Vila Bayó

arq. col.laboradors:

Andrés Galarza

Esteban Canosa

arq. tècnic:

Josep Vila Cortés

Patricia Cifuentes

colaboradors:

Omar Jimenez.Visupro. Fotografia

client:

Ajuntament de Barcelona. Districte Horta-Guinardó

empresa constructora:

Acciona

situació:

C/ del Vent nº1

superfície:

2000 m2

pressupost:

3.243.813 €

projecte:

2004

execució:

2008

1. CUMPLIMENT DE LES PREVISIONS DE TEMPS COST
* Temps:
Els terminis inicialment previstos, 18 mesos, es varen endarrerir 10 mesos, obligats per les circumstancies que han rodejat l’obra i que com a més determinants podem destacar-ne dues:
a) La pròpia tipologia de l’obra, al tractar-se d’una obra de Rehabilitació d’un edifici en que una bona part de les seves estructures, murs i voltes, tenen mes de 500 anys, fets, especialment els murs, amb materials de baixa qualitat constructiva, van obligar, per tal de garantir la seguretat, a alentir el procés de construcció, de manera de no intervenir en un lloc fins a no tenir consolidat el seu entorn.
b) Les troballes arqueològiques de les quals se’n desconeixia la seva existència, restes d’un forn romà i varies sitges de gra, que van obligar, durant el temps que van durar les excavacions dels arqueòlegs, a alentir molt la construcció.
* Cost:
El cost de l’obra s’ha vist incrementat per les incidències indicades anteriorment i per les modificacions de les previsions del projecte imposades per la pròpia realitat que ens anàvem trobant a mesura que s’ha anava intervenint i descobrint aspectes de l’obra.
L’obra es va liquidar amb un increment d’un 25% en relació a l’adjudicació.

2. PLANIFICACIÓ I ORGANITZACIÓ DEL PROCÉS CONSTRUCTIU
La planificació i organització del procés constructiu va estar condicionada per l’estat de les diferents parts de l’edifici que s’anaven descobrint a mesura que avançaven les obres ja que zones on en principi i per demanda del Servei del Patrimoni Municipal, es preveia mantenir les estructures existents, un cop verificat el seu estat, i atenent a criteris de racionalitat tècnica i econòmica, es decidien suprimir, mentre que altres espais, que en principi no estava previst el seu manteniment, un cop descoberts en la seva totalitat, i ja fos per les seves qualitats arquitectòniques o be constructives, es decidien mantenir, sempre d’acord amb Patrimoni, i a vegades per poder-ho fer era obligat executar determinades actuacions de consolidació prèvies.

Sempre doncs i sense perdre de vista els objectius i criteris del projecte arquitectònic, s’havien d’anar buscant solucions alternatives més o menys parcials i a vegades complexes, per permetre la constructibilitat i seguretat de l’obra, i això comportava adaptar constantment la planificació i organització de l’obra a les situacions mutants.

3. APORTACIÓ A LA CONSTRUCTIBILITAT.
En quan a la constructibilitat, de les diverses i variades solucions emprades, voldria destacar-ne dues per la singularitat i responsabilitat que la seva execució comportava.

1.- Estintolament dels murs:
Per necessitats del programa de la biblioteca de la seva catalogació i de les condicions urbanístiques, l’ampliació de superfície necessària per poder donar-li resposta, només es podia fer cap avall, excavant el terreny per sota de la Pl, Baixa de la Masia, aprofitant el desnivell existent entre ella i els carrers Horta i del Vent i ampliant lateralment l’edifici aprofitant un antic jardí en desús per a situar les comunicacions i serveis.

Per poder executar aquesta excavació teníem dos condicionants importants, que sumats, feien que la solució hagués de ser molt estudiada per no posar en risc la seguretat de l’obra i del seu valor Patrimonial, aquests dos condicionants eren:

* La qualificació de la masia com a Edifici Catalogat, obligava a mantenir algunes voltes de 6 metres de llum i els murs vells i molt especialment les façanes, que per altre banda formen part de la memòria històrica més important dels hortencs, per l’edat del mateix, per la seva tipologia de masia i per ser un edifici emblemàtic situat al centre mateix de l’antic municipi d’Horta i que des d’aquest centre, Plaça Eivissa, es visualitza amb una perspectiva molt atraient.

* La qualitat constructiva de l’edifici amb murs de 60-80 cm de gruix, fets de materials heterogenis, barreja de mamposteria i fàbrica amb morter de calç de molt baixa qualitat i també de zones de fang, feien que tinguessin uns murs que des del punt de vista de la seva estabilitat fossin molt pesats, amb una resistència molt baixa i una cohesió gairebé nul·la.

Posteriorment s’hi va afegir una altre condicionant, que va ser la necessitat de que el Servei d’Arqueologia del Museu d’Història, pogués excavar les sitges i les restes d’un forn romà trobats en el subsòl de la Pl. Baixa, zona que havia de ser excavada.

Amb aquestes premisses, la solució passava per estintolar provisionalment els murs i deixar tot l’edifici que s’havia de mantenir penjat, d’aquesta manera es facilitava la intervenció total en la nova planta que es volia crear. Aquesta solució es va fer amb l’assessorament i col·laboració dels tècnics de l’empresa adjudicatària Acciona.

La solució passava inicialment per fer una actuació de millora de la cohesió dels murs, això es va aconseguir netejant els revestiments vells de totes ells i aplicant un esquerdejat gruixut armat amb una tela metàl.lica de galliner a cada cara del mur, units entre ells amb varilles clavades de diàmetre 6 mm col.locades en X que unien les dues capes d’esquerdejat.

A continuació és va procedir a la construcció de vàries torretes de quatre micropilons, situades en llocs estratègics, que sustentaven dues jàsseres d’acer per mur a estintolar, col.locades paral·leles a aquests i que a la vegada servien per suportar perfils transversals que cosien els murs per sota, aquests darrers perfils van estar col.locat a eixos de 45-50 cm per evitar que la manca de cohesió del mur ens pogués sorprendre amb alguna ensulsiada puntual. Tota aquesta estructura va ser provisional.

Un cop estintolats els murs es va poder procedir a la excavació generalitzada de la nova planta, alentida només per les excavacions arqueològiques. Un cop tot excavat es va procedir a construir els enceps dels conjunts de micropilons i a col.locar a sobre d’ells els pilars d’acer a la vertical dels murs que havien de suportar les jàsseres definitives situades sota mateix del murs. A partir d’aquí es va construir una estructura d’acer independent dels murs vells que és la que havia de suportar les càrregues de l’edifici, i el murs van quedar només com a elements compartimentadors dels mateixos espais històrics de la masia suportant el seu propi pes i els de les voltes conservades i reforçades però que han quedat com a definidores dels espais però sense missió estructural.

2.- Rehabilitació de les façanes:
Com ja hem indicat, la imatge d’aquestes tenien i tenen una forta personalitat en la memòria històrica dels hortencs. Malauradament però la seva qualitat material era molt deficient. Murs compostos per una barreja heterogènia de materials, mamposteria col·locada en uns casos amb un morter de calç que es disgregava només tocar-lo amb els dits i en d’altres col·locada només amb fang, fabrica de maó massís, totxos, col.locats amb el mateix tipus de morter que la mamposteria i d’altres zones massisses de fang on s’hi havien incrustat menudalls d’obra o de pedres petites. El parament exterior estava recobert de restes d’un revestiment de morter de calç molt deteriorat. Tot això dins d’un context geomètric d’absoluta manca de uniformitat seccional i de planeïtat amb desploms i bombaments considerables.

Amb aquesta base de treball i amb el condicionant del respecte a la imatge històrica, la intervenció es va plantejar amb la utilització de materials molt plàstics, (vetada la utilització de ciments pòrtland), que s’adaptessin als moviments higrotèrmics que una façana molt porosa i força ben assoleiada, de ben segur havia tingut i seguiria tenint, i que facilitessin la seva transpirabilitat.

Per la qual cosa, un cop escatada, cremades les restes vegetals existents i aplicat un herbicida, es va procedir a reomplir els forats existents amb un morter fet amb calç amarada i sorra de marbre pressionant be la massa conta el mur.

Desprès es va procedir a fer un arrebossat amb morter de calç hidràulica fabricada industrialment a Itàlia, i utilitzat per a les intervencions de restauració.

La textura, desprès de vàries proves, es va decidir que no fos la d’un remolinat normal, donat que una textura massa fina i uniforme evidenciaria encara més la manca de planeïtat dels paraments, per la qual cosa la textura d’acabat es la d’un esquitxat manual.

Finalment es va acabar amb dues mans d’una veladura de pintura al silicat, que a la vegada que penetra en una base hidràulica com era la de la calç, la qual cosa augmenta la seva durabilitat i és molt transpirable, un altre dels objectius de la solució adoptada.

No és va utilitzar en cap cas la malla de fibra de vidre per armar els revestiments, atenent que volíem que no tinguessin cap coacció en els moviments que tindran.

La seva execució es va confiar a una empresa subcontractada especialista i experimentada en aquests tipus d’intervencions i cosa determinant en aquestes feines, amb operaris amb ofici. La seva col·laboració en tot el procés va ser molt valuosa.

4. EXPLICACIÓ ARQUITECTÒNICA
Els orígens d’aquest edifici es remunten als segles XI i XII però en la seva tipologia actual correspon a una masia del segle XV, amb ampliacions i modificacions importants fetes durant el segle XIX i la primera meitat del segle XX.

La seva disposició és la típica en aquest tipus de masies, està formada per quatre crugies perpendiculars a la façana principal i un cos perpendicular aquestes. L’estat en que ens varem trobar la major part de les sales malauradament distorsionava qualsevol semblança original.

La proposta resulta de netejar tot allò que entorpeixi la visió clara de l’estructura i emfatitzar aquesta obrint els passos entre sales per permetre recuperar l’esperit original de les masies on els espais es relacionaven entre si, sense interrupcions i permetent alhora diferents circulacions al voltant d’un mateix espai..

L’ús final com a biblioteca reforçava aquesta idea i permetia obrir a la part posterior (de nova actuació) un doble-triple espai que permet tenir una visió global de l’edifici sense malmetre l’estructura original.

entitat organitzadora:

Col.legi d’Arquitectes Tècnics

caracteristiques del concurs:

Premis Catalunya Construcció VI. Categoria Direcció d’Execució

posició:

finalistes